ACTUALITAT42 Barcelona

A més de visibilitzar el treball de les dones que es dediquen a les àrees STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics) , amb aquesta reinvindicació també es volen crear nous referents femenins i així canviar la visió i l’elecció de les seves carreres professionals.

Entre tots i totes, hem d’erradicar les males praxis i aconseguir la igualtat de gènere al sector de la ciència i la tecnologia.

Per què es destina un dia per a la dona i la nena a la ciència?

Dos dels objectius de L’Agenda 2030 per als Objectius de Desenvolupament Sostenible són la “Igualtat de gènere” i “Treball decent i creixement econòmic”, dos aspectes clau que encara s’han de millorar de cara a la figura de la dona dins dels sectors de la ciència i la tecnologia.

42 Barcelona: referent femení a la tecnologia

Al campus de 42 Barcelona més d’un 20% dels nostres estudiants són dones, una xifra molt elevada en comparació amb la resta d’estudis de tecnologia del territori.

Amb motiu de l’11 de febrer, hem impulsat una campanya per visibilitzar les dones que estudien al campus i empoderar totes aquelles joves que tinguin interès en la tecnologia i la ciència.

Però no us ho expliquem nosaltres, ens ho expliquen les nostres estudiants:

Alicia Murcia, 24 anys, estudiant de Màster

El que em va impulsar a voler estudiar programació és la diversitat de sectors on podia treballar i el sou en comparació amb altres feines. Ara he descobert que m’agrada per moltes més raons, com ara que pots explotar la creativitat per crear coses des de zero. A més, avui dia hi ha diverses iniciatives per impulsar la presència femenina dins aquest camp i que hauríem de treure’n tot el partit possible. A totes aquelles nenes no els animaria amb paraules, sinó que els convidaria a tastar-ho. Que t’agradi o no la tecnologia o la ciència hauria de ser l’única cosa important a l’hora de decidir si vols dedicar-t’hi.

Laura Garcia, 28 anys, antiga mestra d’Educació Infantil

Feia anys que treballava a escoles infantils de 0 a 3 anys. És una professió que gaudeixo molt, però que per desgràcia està tremendament infravalorada i amb un nivell salarial molt baix, malgrat la responsabilitat que comporta. Durant la quarantena, vaig invertir temps a aprendre a fer petits jocs d’ordinador i em va agradar molt. Després del confinament vaig tornar a treballar a l’escola bressol, però amb el pas del temps em vaig adonar que necessitava fer un canvi laboral i vaig decidir provar amb la programació, era una cosa que m’atreia. En fer la piscina a 42 em vaig adonar que realment m’agradava tot aquest món tecnològic i vaig decidir dedicar-me a temps complet a formar-me en aquest camp.

A aquelles nenes que vulguin formar-se al camp de la ciència i la tecnologia els mostraria més referents femenins al món IT. Moltes de les dones que estudiem programació hi hem arribat perquè un home (amic, parella, germà…) ens ha ensenyat què era.

Crec que falten molts referents femenins en aquest sector i que encara no s’estimula prou les nenes perquè hi tinguin interès. És una cosa curiosa, ja que precisament la primera persona que va ser programadora era una dona.

Marina Sindreu Riba, 25 anys, empleada en una botiga

Vaig decidir començar a estudiar programació per diverses raons. Soc molt curiosa, m’agrada molt resoldre trencaclosques i enigmes. 42 m’oferia una experiència que cobria la meva necessitat d’aprendre i viure’l com un repte. Em va interessar molt el format, una forma completament nova i diferent d’aprendre, allunyat del mètode tradicional que jo coneixia. Em va motivar molt l’autoaprenentatge en col·laboració amb la resta d’estudiants, l’espai, els mitjans i la facilitat en l’horari que ofereix.

És un sector en què hi ha molt poques dones i per mi és important que això canviï, per això estic contenta de poder-ne formar part.

M’agrada molt pensar que no té límits, ja que dins aquest hi ha moltes branques diferents i es pot aplicar a moltíssims camps.

La veritat és que estic molt contenta amb la meva experiència i el tracte que he rebut des que vaig començar a estudiar. Avui dia, les noies ens interessem igual que els nois a les tecnologies, no només en l’ús, sinó també creant-les, encara som poques, però cada dia som més. Donant a conèixer la nostra experiència, com m’oferiu amb aquesta entrevista, és un bon camí per fer créixer l’interès en més dones.

A totes les nenes que els interessa la ciència i la tecnologia els diria que no dubtin a perseguir allò que els agrada, sigui del sector que sigui. Que no deixin de ser creatives i curioses perquè l’aprenentatge no té gènere i no ens ha de fer por estudiar allò que ens apassiona.

Patricia Azor Fernández, 28 anys, Dissenyadora Multimèdia

El món IT em generava molta curiositat i vaig decidir aprofitar l’oportunitat de adquirir les habilitats i eines necessàries per millorar el meu futur professional.

Per ser dona dins del camp tecnològic no he rebut com a tal un tracte diferent, però sí que m’he adonat que a les dones se’ns infravalora fins i tot abans de posar en pràctica les nostres habilitats en l’àmbit tecnològic.

Com més tècnic és la feina, menys representació femenina hi ha.

És una cosa que em costa entendre quan precisament la primera persona a considerar-se programadora era una dona. Així que ara depèn de nosaltres enderrocar l’estigma i canviar les estadístiques.